Valoració: Oget i el curs

Primerament parlaré sobre l'assignatura d'OGET, he de dir que trobo genial que la impartim mitjançant un sistema 2.0, més d'una assignatura hauria de seguir aquest exemple perquè el 2.0 significa progrés. Al principi, per part meva i m'imagino que a altra gent també li va passar, va ser una mica difícil plantar-se cada dia davant d'un ordinador i seguir als meus companys via blog, twitter, wiki... però al final ha acabat siguent com un costum això d'obrir el twitter i mirar blogs a diari. Tot i així penso que encara hi ha persones, jo també m'hi incloc, que necessitem una última empenta. Cal tenir en compte també que durant aquest quadrimestre hem tingut molta feina d'altres assignatures i molts hem anat una mica despenjats amb aquesta novetat del 2.0.

Hi ha un aspecte que m'interessa molt que és el de fer classe via internet, però no parlo de fer totes les classes així si no que estaria bastant bé que alguna vegada es pogués fer alguna cosa per l'estil per així anar-nos familiaritzant-nos més amb aquestes eines informàtiques que tenim a l'abast i que no hem de desaprofitar. Jo crec que si ens hi posessim podria funcionar. Que consti que és una opinió totalment personal i que entenc perfectament que hi poden haver molts peròs i moltes contres. Tot i això, no ens podem queixar perquè és una assignatura en la qual les classes teòriques són interessants, per tant no parlo d'eliminar-les i posar-nos a fer les classes des de casa davant del pc. També és important la bona connexió que hi ha amb el professor, es mostra interessat pels alumnes.

Llavors m'agradaria comentar una altra cosa (que ja s'ha comentat diverses vegades)que és la de expressar opinions i crítiques, jo ho trobo molt bé i és molt útil i constructiu i és una cosa que la hauríem de fer tots i precisament reconec que això normalment jo no ho faig per por equivocar-me o dir quelcom que pugui afectar a un company i crec que als que ens passa això hem de canviar el xip. I així serà.

Respecte al curs en general, com tants cops n'hem parlat hi ha professors que no ens transmeten absolutament res, això no ha de ser així, és un seriós problema. Llavors les coses van com van... el factor professor és clau per assolir els coneixements i sentir-se bé a classe. Tots hem comprovat que les assignatures de números són molt carregoses, una d'elles ja es fa durant tot el curs (OGE) pero l'altra (Mates) hi ha massa matèria concentrada com per fer-la tota en un sol quadrimestre i ens ha fet parar bojos a molts. D'altra banda tenim l'assignatura de turismàtica amb la que s'han fet unes classes teòriques on el professor anava a tota pastilla explicant i aquest no semblava mostrar gaire interès pels seus alumnes. En el cas de màrqueting en canvi, jo em sento molt bé a les classes i hi ha una molt bona interacció alumne-professor. Finalment pel que fa als idiomes, penso que s'haurien de fer més hores setmanals, ja que els idiomes són molt importants per a la nostra formació i s'haurien de fer menys hores segons de quines assignatures. Compte, no dic que es treguin assignatures.

Aeroport en segon pla...

A partir de demà, la companyia “Singapore Airlines” estrenarà el vol diari de la connexió directa entre Barcelona i Singapore, dues grans ciutats que destaquen pel seu cosmopolitisme. Fins ara, aquest vol només s'efectuava quatre cops per setmana.

Trobo que ja va siguent hora de que es facin més vols internacionals a l'aeroport de Barcelona perquè si ho comparem amb els vols que surten de la capital d'Espanya quedem una mica enderrerits. Barcelona també és una ciutat importantísima dins l'Estat Espanyol i és una mica vergonyós que per poder anar a Austràlia o al Japó entre moltes d'altres destinacions s'hagi de passar primer per Madrid. A cas Barcelona és menys que Madrid? Per què jo diria que no és així, amb això no vull dir que Madrid no sigui una ciutat important perquè ho és, però la ciutat catalana no té per què quedar-se enrrere.

No sé ben bé per quin motiu deu ser que l'Aeroport de Barajas té un ventall més ampli de vols intercontinentals i en canvi, a l'Aeroport del Prat li manquen tants vols de connexió internacional, serà perquè Madrid és la capital d'Espanya potser? No ho acabo d'entendre massa...

Esperem que de cares al futur moltes d'aquestes coses hagin canviat i que podem dir que l'aeroport del Prat és un hub més dins l'Estat Espanyol.

Les 5 ciutats escollides

Tokyo:

Tipus de pla => pla estratègic
Idea força => capital de les noves tecnologies

Delhi:

Tipus de pla => pla estratègic
Idea força => facilitar l'accés a l'Índia

Nova York:

Tipus de pla => pla de màrqueting
Idea força => la ciutat de la cultura i de l'oci

Singapore:

Tipus de pla => pla estratègic
Idea força => una ciutat amb esperit de creixement

Melbourne:

Tipus de pla => pla d'ordenació urbana
Idea força => dur a terme reformes puntuals (suburbis)

City Report (Bòston)

• Bòston és una ciutat prominent, molt ben considerada pels seus visitants. Això és degut a les grans convencions que s'hi realitzen i és una ciutat on el turisme de negocis és molt elevat.

• A Bòston hi trobem quatre grans organitzacions que es basen en la indústria del turisme. Aquestes són: Massachusetts Port Authority (Massport), Greater Boston Convention and Visitors Bureau (GBCVB), Massachusetts Office of Travel and Tourism (MOTT) i Massachusetts Convention Center Authority (MCCA).

• El promig que té de despesa el visitant de Bòston (l'any 1997) era de 97 dòlars americans si no s'hospedava en un hotel. Si comptava amb un allotjament la despesa pujava a 176 dòlars.

• La immensa majoria de visitants internacionals que rep Massachusetts prové de l'oest d' Europa, en concret són dos terços del total de visitants internacionals.

• Els meetings, incentius, conferències i exhibicions (MICE) que s'han realitzat a Bòston deuen molt a sectors socio-econòmics com vindrien a ser la educació i la medicina.

• Segons l'IACVB (International Association of Convention and Visitor Bureaus) en un estudi realitzat l'any 1997 es deia que el promig del temps d'estada del visitant era de 2,1 dies i si es tractava d'un delegat de convenció passaven a ser 4 dies d'estada.

• La ciutat de Bòston és actualment comparada amb el que era Nova York a principis dels anys 80 i això és així perquè la història de Bòston té un pes important, és una ciutat que promou la cultura, també hi destaca la seva arquitectura i d'altra banda, és “casa” de diversos equips esportius d'una gran importància.

• Segons el GBCVB, els mesos amb més demanda turística a la zona de Greater Boston van del juny a l'octubre i la ocupació normalment es mou entre el 78 i el 88% (es parla dels darrers nou anys).

• Gran part del nou desenvolupament hoteler va ser gràcies a importants empreses hoteleres com ara Marriott, Hilton Corporation i també Wyndham. Al 1997 es crearen 412 habitacions, al 1998 es crearen 889 habitacions i al 1999 se'n crearen 905.

• L'Aeroport internacional Logan rep 1300 vols al dia realitzats per un total de 52 companyies aèries. El 31% dels turistes que es dirigeixen a Bòston utilitzen transport aèri.

Pla de dinamització de la Sierra de las Nieves i el seu entorn

Breu resum

És un pla promogut per la Diputació de Màlaga que té la finalitat bàsica de desenvolupar el destí turístic de la “Sierra de las nieves” i del seu entorn. Hi ha una sèrie de municipis que volen ser potenciats dins d’aquesta zona que són Alozaina, Casarabonela, El Burgo, Guaro, Istán, Monda, Ojén, Tolox i Yunquera. Cadascun d’aquest municipis té unes necessitats que mitjançant unes estratègies de desenvolupament turístic sostenible que aparèixen en aquest pla els hi seran realitzades.

Impressió general del pla

La impressió que m’ha donat és que ho tenen tot molt ben calculat respecte als pressupostos a l’hora de realitzar les tasques necessàries.

Llavors també es parla del desenvolupament sostenible, per davant de tot es vol preservar la natura de tot allò que la pugui afectar i així convidar al turista a que visiti un paisatge totalment natural i de qualitat.

Les tres coses que més m’han agradat

-Que es reconeixés per primer cop a la província de Màlaga un destí turístic situat a l’interior.

-Que s’aporti informació sobre el destí turístic a la xarxa tot creant-se una pròpia pàgina web. www.sierranieves.com o també a través de la web de la Diputació de Màlaga que és www.malaga.es/provincia/comarcas.

-Que vulguin tenir professionals del turisme treballant a la zona. Sempre és millor tenir treballadors especialitzats en la seva matèria.

Les tres coses que menys m’han agradat

En el pla es pot dir que no hi he trobat gairebé res que em semblés malament, potser podria dir que he trobat que no era necessària la creació d’un arc de benvinguda a Alozaina, és purament un caprici.

Tres paraules que defineixen el pla

Sostenibilitat

Informació turística

Restauració

Alegria o decepció?

Quan em plantejo que algun dia he de fer realitat el meu somni i anar al Japó, em venen al cap tot un seguit d’imatges relacionades amb aquest país, com per exemple un munt d’edificis il·luminats amb pantalles gegantines, carrers pleníssims de gent, el metro amb tot de gent amuntagada, gent dormint a terra en els seus futons, centres comercials enormes, manga per tot arreu, el sushi i el sake, karaokes, temples i moltes més coses... podria passar-me el dia dient més coses sobre el Japó. Totes aquestes icones, faran que un cop sigui allà tingui aquella sensacio de sentir-me com a casa gairebé.

El que em fa por per això, és que un cop sigués allà, ho veiés tot al revés de com m’he estat imaginant tot aquest temps... no sé, em decepcionaria moltíssim veure que aquests simbols que tinc al cap m’han enganyat i trobar-me en un lloc totalment artificial, molt diferent al que em pensava. Tot i així dubto que això pugui passar, tinc el pressentiment de que és un país que no em decepcionarà.

Per casualitat algú de classe hi ha estat mai? És que jo me’n moro de ganes! Tinc mono de terres nipones!

Tipologies de clústers turístics

A grounded typology of vacation decision-making (Alain Decrop i Dirk Snelders)

- El viatjant habitual: repeteix cada any de destinació. No admet canvis per por al risc.

- El viatger racional: que és el viatger que a l’hora d’escollir el seu viatge s’ho estudia tot al peu de la lletra. S’ho planifica i ho controla tot ell mateix.

– El viatger hedonista: el seu objectiu és obtenir plaer en el seu viatge. Es planifica poc les vacances i tot és perfecte i senzill. Si no es complissin les seves expectatives, es sentirien realment malament.

- El viatger oportunista: espera ofertes per viatjar i es planifica poc el viatge

- El viatjant obligat: que es veu forçat a viatjar per amics, per la família, per feina... i el viatge està planejadíssim i no li interessa ni el més mínim.

- El viatger adaptable: Com diu la paraula, s’adapta molt bé a tot allò que li pugui sorgir a última hora. Té una manca de previsió però no li cal.

Heritage site management, motivations and expectations (Yaniv Poira, Arie Reichel i Avitat Biran)

- Els sentimentals: es senten obligats a visitar el node i també es senten lligats al significat de l’element i els afecta psicològicament.

- Els hereus: se senten hereus de l’element que es visita, són nodes que han de ser visitats.

- Els alumnes: visiten l’element amb l’objectiu d’aprendre més, conèixer allò que l’element els ofereix.

Explorers versus planners. A study of Turkish Tourism (Maria Álvarez i Gülden Asugman)

- Els planificadors, que estan més oberts a les fonts d’informació, solen viatjar amb packs turístics i s’allotgen en hotels de 4 i 5 estrelles i la majoria són dones.

- Els exploradors, que rebutgen les fonts d’informació i no els amoïna el risc a l’hora d’emprendre un viatge.

Val a dir també que diversos autors fan d’altres classificacions com per exemple segons les preferències que té el turista a l’hora de triar llocs coneguts i la necessitat de novetat. (Cohen 1972).: masses organitzades, masses individuals, exploradors i els rodamóns.

The sacred and the profane, a tourist typology (Eugenia Wickens)

- L’herència cultural: persones interessades per la cultura i que volen viure com viu la gent d’allà i es volen sentir com a casa.

- Ravers: que són persones que busquen plaer sexual , platges, borratxeres... tenen la finalitat de divertir-se al màxim.

- Shirley Valentine: són dones que viatgen soles o amb amigues i busquen experiències romàntiques, volen trobar el primer i vertader amor.

- Heliolatrous: són persones que tenen en comú la seva devoció per prendre el sol i pel bon clima. Només visiten la platja, res més.

- Lord Byron: són persones que sempre van a aquesta zona i al mateix allotjament i coneixen a la gent de la zona i fins i tot els convidaven a casa.

Turisme cultural y oportunitats de negoci per a museus y patrimoni de la humanitat (Ted Silberberg)

- Persones amb una gran motivació cultural: es mouen i viatgen per motius pràcticament culturals.

- Persones que viatgen amb part de motivació cultural: no només visitaran nodes culturals sinó que també aprofitaran per fer d’altres activitats.

- Persones que viatgen amb una altra motivació principal i a cultural és un plus.

- Persones que viatgen sense objectius culturals però que acaben visitant nodes culturals per part d’amics o familiars.

- Persones que no viatjarien mai per raons culturals i no participarie en esdeveniments culturals.

Tipologies de turisme natural (Lindberg)

- El 36 % dels enquestats es van decantar per les cultures i les activitats de plaer.

- El 22 % es sentien motivats per les activitats a la natura.

- El 42% dels enquestats tenen d’altres motivacions a l’hora de viatjar, poden haver-hi diversos motius.

Observacions de Belize (Gondon, Mcminn i Cater)

- Developer tourist: és un estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions destinades als turistes.

- Condo tourist: és una persona jubilada i estrangera que viu en un país benestant i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant una llarga temporada.

- Itinerant tourist: el turista visita la zona en pocs dies i es dirigeix a l’illa resort que és el lloc on es concentra el turisme al 100%.

Roles tourist play (Yanakkins i Gibson)

- Turista de sol i platja

- Turista de nit: conèixer la vida nocturna i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.

- Antropologista: interessat en conèixer la cultura, la gastronomia, la gent...

- Arquiologista

- Turista de masses organitzat: consumidor de packs turísitics.

- Turista d’aventura: esports d’aventura i risc.

- Explorador: l’aventurer.

- Turista de luxe: alt standing per sobre de tot.

- Turista espiritual: conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.

- Turista de masses independent: va per lliure.

- Turista de classe alta: viatja a primera classe, bons hotels i menja als millors restaurants.

- Turista rodamóns: es deixa dur d’un lloc a l’altre.

- Turista de relax: llocs tranquils i relaxats.

- Turista esportiu

- Turista d’estudis: viatja per ampliar coneixements.

A grounded typology of vacation decision-making (Alain Decrop i Dir