dilluns, 26 de novembre del 2007

Pla de dinamització de la Sierra de las Nieves i el seu entorn

Breu resum

És un pla promogut per la Diputació de Màlaga que té la finalitat bàsica de desenvolupar el destí turístic de la “Sierra de las nieves” i del seu entorn. Hi ha una sèrie de municipis que volen ser potenciats dins d’aquesta zona que són Alozaina, Casarabonela, El Burgo, Guaro, Istán, Monda, Ojén, Tolox i Yunquera. Cadascun d’aquest municipis té unes necessitats que mitjançant unes estratègies de desenvolupament turístic sostenible que aparèixen en aquest pla els hi seran realitzades.


Impressió general del pla

La impressió que m’ha donat és que ho tenen tot molt ben calculat respecte als pressupostos a l’hora de realitzar les tasques necessàries.

Llavors també es parla del desenvolupament sostenible, per davant de tot es vol preservar la natura de tot allò que la pugui afectar i així convidar al turista a que visiti un paisatge totalment natural i de qualitat.


Les tres coses que més m’han agradat

-Que es reconeixés per primer cop a la província de Màlaga un destí turístic situat a l’interior.

-Que s’aporti informació sobre el destí turístic a la xarxa tot creant-se una pròpia pàgina web. www.sierranieves.com o també a través de la web de la Diputació de Màlaga que és www.malaga.es/provincia/comarcas.

-Que vulguin tenir professionals del turisme treballant a la zona. Sempre és millor tenir treballadors especialitzats en la seva matèria.


Les tres coses que menys m’han agradat

En el pla es pot dir que no hi he trobat gairebé res que em semblés malament, potser podria dir que he trobat que no era necessària la creació d’un arc de benvinguda a Alozaina, és purament un caprici.


Tres paraules que defineixen el pla

Sostenibilitat

Informació turística

Restauració

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Alegria o decepció?

Quan em plantejo que algun dia he de fer realitat el meu somni i anar al Japó, em venen al cap tot un seguit d’imatges relacionades amb aquest país, com per exemple un munt d’edificis il·luminats amb pantalles gegantines, carrers pleníssims de gent, el metro amb tot de gent amuntagada, gent dormint a terra en els seus futons, centres comercials enormes, manga per tot arreu, el sushi i el sake, karaokes, temples i moltes més coses... podria passar-me el dia dient més coses sobre el Japó. Totes aquestes icones, faran que un cop sigui allà tingui aquella sensacio de sentir-me com a casa gairebé.

El que em fa por per això, és que un cop sigués allà, ho veiés tot al revés de com m’he estat imaginant tot aquest temps... no sé, em decepcionaria moltíssim veure que aquests simbols que tinc al cap m’han enganyat i trobar-me en un lloc totalment artificial, molt diferent al que em pensava. Tot i així dubto que això pugui passar, tinc el pressentiment de que és un país que no em decepcionarà.

Per casualitat algú de classe hi ha estat mai? És que jo me’n moro de ganes! Tinc mono de terres nipones!

dijous, 25 d’octubre del 2007

Tipologies de clústers turístics


A grounded typology of vacation decision-making (Alain Decrop i Dirk Snelders)

- El viatjant habitual: repeteix cada any de destinació. No admet canvis per por al risc.

- El viatger racional: que és el viatger que a l’hora d’escollir el seu viatge s’ho estudia tot al peu de la lletra. S’ho planifica i ho controla tot ell mateix.

– El viatger hedonista: el seu objectiu és obtenir plaer en el seu viatge. Es planifica poc les vacances i tot és perfecte i senzill. Si no es complissin les seves expectatives, es sentirien realment malament.

- El viatger oportunista: espera ofertes per viatjar i es planifica poc el viatge

- El viatjant obligat: que es veu forçat a viatjar per amics, per la família, per feina... i el viatge està planejadíssim i no li interessa ni el més mínim.

- El viatger adaptable: Com diu la paraula, s’adapta molt bé a tot allò que li pugui sorgir a última hora. Té una manca de previsió però no li cal.


Heritage site management, motivations and expectations (Yaniv Poira, Arie Reichel i Avitat Biran)

- Els sentimentals: es senten obligats a visitar el node i també es senten lligats al significat de l’element i els afecta psicològicament.

- Els hereus: se senten hereus de l’element que es visita, són nodes que han de ser visitats.

- Els alumnes: visiten l’element amb l’objectiu d’aprendre més, conèixer allò que l’element els ofereix.


Explorers versus planners. A study of Turkish Tourism (Maria Álvarez i Gülden Asugman)

- Els planificadors, que estan més oberts a les fonts d’informació, solen viatjar amb packs turístics i s’allotgen en hotels de 4 i 5 estrelles i la majoria són dones.

- Els exploradors, que rebutgen les fonts d’informació i no els amoïna el risc a l’hora d’emprendre un viatge.

Val a dir també que diversos autors fan d’altres classificacions com per exemple segons les preferències que té el turista a l’hora de triar llocs coneguts i la necessitat de novetat. (Cohen 1972).: masses organitzades, masses individuals, exploradors i els rodamóns.


The sacred and the profane, a tourist typology (Eugenia Wickens)

- L’herència cultural: persones interessades per la cultura i que volen viure com viu la gent d’allà i es volen sentir com a casa.

- Ravers: que són persones que busquen plaer sexual , platges, borratxeres... tenen la finalitat de divertir-se al màxim.

- Shirley Valentine: són dones que viatgen soles o amb amigues i busquen experiències romàntiques, volen trobar el primer i vertader amor.

- Heliolatrous: són persones que tenen en comú la seva devoció per prendre el sol i pel bon clima. Només visiten la platja, res més.

- Lord Byron: són persones que sempre van a aquesta zona i al mateix allotjament i coneixen a la gent de la zona i fins i tot els convidaven a casa.


Turisme cultural y oportunitats de negoci per a museus y patrimoni de la humanitat (Ted Silberberg)

- Persones amb una gran motivació cultural: es mouen i viatgen per motius pràcticament culturals.

- Persones que viatgen amb part de motivació cultural: no només visitaran nodes culturals sinó que també aprofitaran per fer d’altres activitats.

- Persones que viatgen amb una altra motivació principal i a cultural és un plus.

- Persones que viatgen sense objectius culturals però que acaben visitant nodes culturals per part d’amics o familiars.

- Persones que no viatjarien mai per raons culturals i no participarie en esdeveniments culturals.


Tipologies de turisme natural (Lindberg)

- El 36 % dels enquestats es van decantar per les cultures i les activitats de plaer.

- El 22 % es sentien motivats per les activitats a la natura.

- El 42% dels enquestats tenen d’altres motivacions a l’hora de viatjar, poden haver-hi diversos motius.


Observacions de Belize (Gondon, Mcminn i Cater)

- Developer tourist: és un estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions destinades als turistes.

- Condo tourist: és una persona jubilada i estrangera que viu en un país benestant i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant una llarga temporada.

- Itinerant tourist: el turista visita la zona en pocs dies i es dirigeix a l’illa resort que és el lloc on es concentra el turisme al 100%.


Roles tourist play (Yanakkins i Gibson)

- Turista de sol i platja

- Turista de nit: conèixer la vida nocturna i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.

- Antropologista: interessat en conèixer la cultura, la gastronomia, la gent...

- Arquiologista

- Turista de masses organitzat: consumidor de packs turísitics.

- Turista d’aventura: esports d’aventura i risc.

- Explorador: l’aventurer.

- Turista de luxe: alt standing per sobre de tot.

- Turista espiritual: conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.

- Turista de masses independent: va per lliure.

- Turista de classe alta: viatja a primera classe, bons hotels i menja als millors restaurants.

- Turista rodamóns: es deixa dur d’un lloc a l’altre.

- Turista de relax: llocs tranquils i relaxats.

- Turista esportiu

- Turista d’estudis: viatja per ampliar coneixements.

A grounded typology of vacation decision-making (Alain Decrop i Dir

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Pels que ens agraden els Starbucks

Navegant per Internet he trobat un article que m'ha interessat molt, ja que sóc amant d'aquesta cadena de cafeteries. El deixo aquí penjat:


Cierre de Starbucks en la ciudad prohibida

Tras venir sufriendo una dura campaña de protesta durante los últimos meses, la popular cadena norteamericana Starbucks ha optado por cerrar la controvertida cafetería que regentaba justo dentro de la Ciudad Prohibida de Pekín. Aunque dicho establecimiento era sólo un pequeño local del que se habían quitado los letreros de la fachada, su ubicación dentro del antiguo palacio imperial enervaba a muchos chinos desde que abrió sus puertas, hace ya siete años.

Según han publicado los medios de este país, la vicepresidenta de Starbucks en China, Eden Woon, justificó la clausura de la cafetería porque los responsables de la Ciudad Prohibida quieren que todos los puestos de comida y té y tiendas de recuerdos que operan en la misma funcionen bajo la marca genérica del palacio imperial. “Había una opción que era continuar sin nuestro nombre, pero hemos preferido marcharnos porque no es ésa nuestra costumbre”, explicó Woon, dispuesta a acabar así con la polémica generada, que podría haber afectado a las otras 250 cafeterías que Starbucks tiene repartidas por todo el país.

De hecho, uno de los diputados de la Asamblea Nacional Popular, Jiang Hongbin, había pedido el pasado mes de marzo el cierre del local por “mancillar la cultura china”. Junto a él, un presentador de televisión, Rui Chenggang, había dirigido una cruzada contra Starbucks que, finalmente, ha logrado su objetivo: la clausura de la cafetería.

Pero el establecimiento de la firma estadounidense, instalado entre el Salón de la Armonía Preservada y el Palacio de la Pureza Celestial, no era el único privado que existía en la Ciudad Prohibida, plagada de salones de té, cantinas y hasta de otra cafetería de la cadena Jazz Island que se ubica en el Jardín Imperial. Sin embargo, el número de locales comerciales ubicado en el palacio se ha reducido en los últimos tiempos de 37 a 17.

Para defenderse de las críticas, los responsables de la Ciudad Prohibida argumentaban que necesitaban el alquiler que pagaban dichos locales para mantener este monumento, que se encuentra inmerso en una profunda renovación que durará hasta 2020. “Los empresarios que se queden también deberán llevar a cabo reformas”, advirtió al “Diario de Pekín” el vicepresidente del palacio, Li Wenru.

Y es que, para sufragar los gastos que genera este recinto de 720.000 metros cuadrados, parece que no es suficiente con los siete millones de turistas que visitan cada año la Ciudad Prohibida, que albergó desde 1421 a 1911 a 24 monarcas de las dinastías Ming y Qing hasta la caída del último emperador, Pu Yi.

dimarts, 25 de setembre del 2007

Top 10 de les ciutats que voldria visitar



1- Kyoto

2- Tokio

3- Nova York

4- Los Angeles

5- Mèxic, DF


6- Londres

7- El Caire

8- Glasgow

9- Shangai

10- Sydney

Blog sobre OGET

Benvinguts al blog de l'assignatura d'OGET, implantada a l'universitat de Girona pel professor Donaire i que via blog, podem compartir moltes coses relacionades amb la matèria i d'alguna manera hi pot haver molt més apropament entre tots nosaltres.

Així doncs, espero poder aprofitar tot allò que aportin els altres companys i el professor, per anar progressant en la matèria.

Ens veiem!